Què és la Diverlliga?
Les jornades de Diverlliga funcionen com a punt de trobada entre els infants i les famílies dels diferents centres on DIVERJOC organitza activitats extraescolars. Es tracta d’unes trobades amistoses que no segueixen cap format competitiu i que es desenvolupen en un ambient relaxat, respectuós i ludico-esportiu.
Durant aquestes jornades de Diverlliga fem que la canalla gaudeixi de l’esport, dels amics i de la família mentre ens mostren la seva evolució motriu. Alhora els familiars, que interactuen amb altres famílies d’altres centres escolars, poden gaudir de la pràctica esportiva dels menuts i realitzar les fotografies de rigor que ompliran els àlbums familiars.

Diverlliga com a alternativa a la competició
La nostra filosofia sempre s’ha centrat en utilitzar el joc com a eina per fer que els participants es diverteixin i, per tant, sempre encarem les nostres activitats amb una clara finalitat lúdica. No obstant considerem també que la competició puntual és una eina educativa que ajuda als infants a tenir objectius, a voler millorar, a compartir experiències amb altres, i que genera una il•lusió per mostrar a l’exterior el seu nivell i els seus avenços. Aquesta idea d’aprofitar els beneficis de la competició puntual és el que dona sentit de ser a les nostres jornades puntuals de Diverlliga.
Val a dir que, tot i això, DIVERJOC ofereix a cada AMPA la possibilitat de competir en les competicions que organitza cada Consell Esportiu Escolar. Tot queda a criteri dels participants.

4a Jornada de Diverlliga – Dissabte 24 de febrer de 2018
Després de les 3 primeres jornades d’aquest curs 2017/2018, celebrades respectivament els dies 18 de novembre de 2017 – 16 de desembre de 2017 – 20 de gener de 2018, el passat dissabte 24 de febrer de 2018 es va celebrar la 4a jornada de Diverlliga de DIVERJOC. En aquesta ocasió el centre escolar que va obrir-nos, molt amablement, les seves portes va ser l’Escola Font d’en Fargas (Barcelona).
La jornada, que va ocupar tot el matí de dissabte amb múltiples partits de futbol, va acollir alumnat vingut de 7 escoles diferents de Barcelona i rodalies:

  • Salvador Espriu (Montgat).
  • Arrels (Badalona).
  • Brasil (Barcelona).
  • Cal Maiol (Barcelona).
  • Arc Iris (Barcelona).
  • Mare de Déu del Roser (Barcelona).
  • Font d’en Fargas (Barcelona).

L’àmplia participació, tant de familiars com de participants, va omplir els patis de l’Escola Font d’en Fargas. També, tal com subratlla Borja Agustí (coordinador de Diverlliga), la bona feina realitzada per tots els monitors de Diverjoc durant el matí va ser clau per garantir una matinal d’esport, companyonia i diversió per a petits i grans!

Els valors lúdics i recreatius conflueixen amb el valors de competició en la DIVERLLIGA.

Els nostres 18 anys d’experiència en el món del lleure i les activitats extraescolars ens han ajudat a detectar que les famílies cada vegada tenen més dificultats per conciliar els espais de lleure dels seus membres. La societat del benestar on ens trobem immersos topa molts cops amb el rigor de les competicions federades, tant pel que fa referència a horaris i compromís com pel que es refereix a les rígides normatives de les competicions.

Davant d’aquesta realitat l’equip de DIVERJOC va crear la DIVERLLIGA com un eina que permet la participació en una competició sense crear una trasbals familiar. Aquest fet alliberador s’assoleix aglutinant i organitzant els partits en les dates més favorables, considerant el calendari escolar i de vacances, per la majoria de participants. D’aquesta manera les famílies poden veure com els seus fills/es participen de competicions sense tenir que comprometre el lleure familiar al llarg de tot el curs escolar.

Alhora creiem que la competició és inherent dins l’esport i ajuda als participants a superar-se, madurar i créixer, com a jugadors i com a persones. El fet de practicar un esport col·lectiu com el futbol o el bàsquet no té gaire sentit si els participants no poden mostrar els seus avenços motrius en un marc competitiu. Aquesta necessitat de competició és més evident en els esports col·lectius (tot i que, òbviament, també es manifesta en els esports individuals) i és per això que la DIVERLLIGA neix per ajudar als nens/es que realitzen esports col·lectius com a activitat extraescolar organitzada per la nostra entitat al seu centre educatiu.

diverlliga

La DIVERLLIGA és una competició feta a mida pensant en les necessitats dels centres educatius, dels participants i de les seves famílies, ajudant-los a gaudir plegats de l’esport. No obstant totes les propostes de DIVERLLIGA tenen en comú una filosofia amistosa que ve marcada per les següents característiques:

  • Foment del joc net absolut entre participants.
  • Tots els membres de l’equip han de participar d’una forma equilibrada i equitativa, fomentant la participació, la tolerància i la companyonia.
  • Tot i l’existència d’un marcador i una classificació final els partits tenen un tractament amistós on no hi ha rivals, només companys esportistes.
  • Els àrbitres guien l’aprenentatge de forma didàctica. Davant les accions que reglamentàriament no es realitzen de forma correcta per part dels participants s’expliquen les formes apropiades per fer-ho (exemple: executar de forma incorrecta un servei de banda,…).
  • Quan finalitza el partit tots els participants col·laboren recollint el material utilitzat i agraeixen als familiars la seva presència durant el partit.

2200 alumnes han gaudit dels tallers científics gratuïts organitzats per DIVERJOC i el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya entre els mesos d’octubre i desembre de 2016

Des de DIVERJOC, de la mà del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, hem desenvolupat tot un seguit de tallers gratuïts per escoles amb la finalitat de donar a conèixer la recerca que es desenvolupa a Catalunya, divulgant-ne la seva funció social i fomentant les vocacions científiques entre els més petits. Per aconseguir-ho hem aportat les eines necessàries per demostrar com d’engrescadora, innovadora i curiosa és la tasca de l’investigador qui, lluny d’estereotips, no cal que sigui un superdotat però sí cal que s’esforci molt a diari. 

L’objectiu comú dels tallers ha estat potenciar i desenvolupar l’esperit científic i de recerca des de la infància. Ha sigut una fita ambiciosa però que, alimentada pel caràcter d’investigador nat de curiositat insaciable comú entre tots els infants, ha plantat una llavor que de ben segur marcarà les experiències dels infants.

Aquests tallers, amb una duració de 90 minuts, s’iniciaven amb una introducció conduïda per educadors que presentaven el programa i els contes que conduirien l’experiència educativa.  Tot seguit els escolars prenien el protagonisme convertint-se en investigadors i investigadores per ajudar a la Laura i en Joan (protagonistes dels contes) a completar la seva recerca.

Durant els 3 darrers mesos de 2016 una gran quantitat d’escoles s’han beneficiat dels 5 tipus de taller diferents que hem ofert pels alumnes dels diferents cursos de primària.  Les tipologies de taller disponibles han estat les següents:

1) Taller de Matemàtiques

El taller anomenat “La Laura i en Joan a val més prevenir que nedar”, que ha incorporat conceptes en Anglès referits al “Learn that Preparedness Pays Off”, girava entorn al John (un enginyer dels EEUU) i la Laura (una programadora informàtica). Tots dos treballen plegats al CIMNE investigant maneres per preveure/evitar inundacions i confeccionen diversos plans d’evacuació.

Els hi varen encarregar que fessin un pla d’evacuació de la seva escola i per aquest motiu necessiten l’ajuda de tots els participants. D’aquesta manera es va proposar una activitat al pati del centre on es va calcular la superfície, l’àrea i  la densitat de les persones que poden cabre en un espai estipulat.

matematiques

2) Taller d’Arqueologia

El taller anomenat “La Laura i en Joan descobreixen els secrets dels Ilergets” ens presentava a en Joan i la Laura com companys de feina que investigaven el jaciment Iber dels Ilergets de Lleida.

Els hi varen encarregar que fessin una recerca i excavessin per trobar restes arqueològiques fent l’estudi pertinent. Per aquest motiu necessitaven l’ajuda de tots els participants per fer anotacions, classificar al diari de camp les diferents restes arqueològiques,…

arqueologia

3) Taller de Nanotecnologia

Sota el títol del taller “La Laura i en Joan en una nanorecerca” es va presentar a en Joan i la Laura com una parelles que investigava maneres d’emprar i aplicar la Nanotecnologia al Campus Científic de Barcelona. Els participants van aprendre a analitzar diferents mostres amb el microscopi (cabell de conill, llana o ales de papallona entre altres) i què és la mesura nano. Paral·lelament van rebre formació sobre els requisits per entrar a la Sala Blanca del Campus Científic de Barcelona així com informació sobre algunes aplicacions i perills de la Nano tecnologia.

nanotecnologia

4) Taller de Fotònica

Per mitjà del taller “La Laura i en Joan en una recerca enlluernadora” presentàvem a dos investigadors que, plegats, investiguen maneres d’aprofitar l’energia solar a ICFO (Institut de Ciències Fotòniques). Aquests investigadors reben l’encàrrec d’una investigació sobre com les plaques solars aprofiten l’energia del sol.

Els alumnes van aprendre a connectar les plaques solars fotovoltaiques i fer moure un petit motor amb una hèlix desenvolupant profundament els conceptes de connexió en sèrie i en paral·lel. També van aprendre el procés per fer encendre una bombeta i fer funcionar un mòdul de música.

fotonica3

5) Taller de Lingüística

Gràcies al taller de “La Laura i en Joan amb el secret que guarden les paraules” vàrem gaudir d’un petit viatge a la Mesopotàmia per, de la mà del John i la Laura (dos investigadors de l’IULA), poder conèixer l’origen de l’escriptura cuneïforme, els pictogrames i l’ús dels tokens. Es va realitzar un exercici d’escriptura damunt d’argila.

linguistica

Catalunya és una potencia en investigació i els nostres tallers han volgut reconèixer la importància d’aquest fet conscienciant als participants sobre l’existència i el valor de certes entitats. Durant els taller hem destacat el paper de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica de Tarragona (taller d’Arqueologia), el Parc Científic de Barcelona (taller de Nanotecnologia), l’Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels (taller de Fotònica), l’Institut de Lingüística Aplicada de Barcelona (taller de Lingüística), i el Centre Internacional per Mètodes Numèrics en l’Enginyeria (taller de Matemàtiques).

Des de la nostra experiència fem una valoració molt positiva d’aquest projecte que ens ha aportat un experiència molt enriquidora de cara al futur. Finalment volem agrair tota la confiança i la bona predisposició dels centres educatius que han volgut participar en aquest projecte cedint amablement el seu temps i espais. Així, volem fer arribar el nostre agraïment a l’Escola Fort Pienc, Brasil, Bernat de Boïl, Mas Casanovas, IE Costa i Llobera, Sant Josep de Teresianes, Pere Vila, Coves d’en Cimany, Ferran Sunyer, Rubén Dario, Calderon, Auró, Josep Maria Juliol, Alexandre Galí, La Pau, El Timbaler del Bruc, Vall de Palau, Santiago Rusiñol, Eulalia Bota, Garbiñe, Ramon Llull, Can Fabra, Nabí, Nou Patufet, Mare Nostrum, Escola Feliu i Vegués, Itaca, Alexandre Galí, Salvador Espriu, Escola el Cim, Escola Turó, Pau Vila, Bernat Metge, Joaquim Ruyra, Pau Casals, Sant Josep, Marianao , Molí Nou, Salvador Espriu, Joan Maragall, Escola Montserrat, Escola del Mar, Rocafonda i Ocata.

Han fet possible aquest article la Myriam Fernández (coordinadora tècnica de Diverjoc), l’Alba Prior (responsable de Recursos Humans de Diverjoc), l’Edgar Fernández (responsable d’Expansió i Comunicació de Diverjoc), així com tots els tècnics especialistes que han dinamitzat cadascun dels tallers.  

Des de 1999 Diverjoc organitza casals d’estiu, i tots aquests anys de bones experiències compartides amb la canalla ens ha dut a millorar-los estiu rere estiu, amb la finalitat de poder oferir als nens i nenes uns casals de qualitat. Com a Diverjoc no parem ni un moment, ja tenim noves propostes pels propers casals 2016.

Escull el que més t’agradi i acompanya’ns a viure’l en primera persona:

Mad&Crazy Machine: Casal de lleure vehiculat en llengua anglesa 100%. Mad&Crazy machine us portaràa un món màgic per a conèixer i viure noves aventures, a través del joc, la dansa, les cançons i activitats de tota mena. I tot això en anglès, de manera que aprendreu aquesta llengua jugant!! Join us the next summer!!!

• L’Arbre dels somnis: Fa molts anys uns científics van descobrir unes llavors màgiques i les van plantar tenint com a resultat un misteriós i somiador arbre que nomes desperta quan li diuen la clau secreta…Tots junts viatjarem a un món màgic a través dels somnis on ens esperen moltes sorpreses i on podrem descobrir que tot és possible.

• Casal Esportiu: Diverteix-te amb aquesta proposta poliesportiva on, a més de practicar els esports de sempre, podreu gaudir d’altres modalitats més peculiars i innovadores. Practicareu tot tipus d’activitats aquàtiques, recreatives i culturals, relacionades amb el món de l’esport.

• Casal Infantil: Especialment dissenyat per als nens i nenes d’educació infantil. El joc simbòlic, la psicomotricitat, l’estimulació de la creativitat i la expressivitat en un casal ambientat en el divertit món dels Pirates més divertits dels mars i oceans!

• Casal Musical: La proposta del Casal Musical us sorprendrà! Setmanes temàtiques amb activitats musicals, danses, cançons, tallers, jocs, sortides i activitats aquàtiques. Viu a la pell d’un músic durant unes setmanes i suma’t al nostre grup!!!

No t’ho pensis més i truca’ns al 93 435.89.36!!! T’esperem!!!

Per a més Informació podeu consultar la nostra web: www.diverjoc.net, demanar-nos informació a info@diverjoc.net

Montse Domènech és psicòloga i pedagoga especialitzada en l’atenció psicopedagògica de nens, adolescents i joves amb trastorns escolars, conductuals i emocionals.Va néixer a Lleida. És psicòloga , pedagoga i mestra . Està casada amb el Doctor Eduard Estivill i tenen una filla. Li agrada molt la música (forma part d’un grup musical) i l’esport a la natura. Li interessen les relacions humanes.

En aquesta entrevista ens explica com transmetre valors i seguretat als nostres fills.

«Hi ha falta de seguretat en els pares per ensenyar valors als fills »

Escrius llibres sobre problemes educatius i escolars. Per què?

De fet ha estat una casualitat escriure llibres . A mi m’agrada més la pràctica diària , el contacte humà , de transmetre a través dels llibres , però també hi havia aquesta necessitat . Molta gent em preguntava “això que m’expliques , on puc trobar-lo? ” Llavors vam fer un experiment : donar pautes molt concretes als pares , eines pràctiques per ajudar-los a educar els fills a través del llibre ( com “Menjar bé” , ” adolescència” ) i vam veure que d’aquesta manera també podíem transmetre . El nostre objectiu final és que els pares puguin orientar els nens i marcar uns límits .

Per què cada vegada costa més posar límits als nostres fills ?

No m’agrada donar la culpa als pares , però crec que ho estan fent malament . Els pares d’ara tenen massa oferta . Sotmesos a aquesta pressió mediàtica , cada vegada són més capritxosos i destinen poc esforç a estar amb el seu fill , però no perquè no tinguin ganes , sinó per la societat consumista en què vivim . Tot això provoca falta de seguretat en els pares per ensenyar valors als fills .

Quines conseqüències pot tenir tot això en el nen?

Provoca que un nen sigui insegur . Un nen insegur té fracàs escolar ( en un percentatge molt elevat) i pot no triar el camí adequadament .

Què podem fer els pares? Què ens aconselles?

Dues coses molt concretes : primera , ser molt estrictes en com impartir pautes als fills . Tenir molt clar el que volem d’ells , el que poden fer , el que no i ser inflexibles . Segona , tenir molt diàleg , seguir molt de prop el nen i parlar amb ell tant pel bo com pel dolent .

« Els pares tendeixen culpar el mestre i creuen que ha de solucionar-ho tot »

Tota aquesta situació de manca de límits , com afecta als mestres a l’escola?

Els afecta moltíssim . Normalment els pares tendeixen a donar la culpar el mestre i creuen que ha solucionar-ho tot . El mestre ha d’impartir uns coneixements amb tot un seguit de normes socials i de relació en l’entorn escolar . Però els valors de la vida, els hàbits d’autonomia i les normes d’educació les han d’impartir els pares .

Què poden fer els mestres perquè això millori?

Els aconsello descarregar- d’aquesta ” culpa” que senten molts mestres de ” creure responsables de tot” . Que prenguin aquesta càrrega i la distribueixin als pares . Ser estrictes amb els pares , dir-los que si no treballem tots a una , això no funcionarà . Han de tenir clar , pares i mestres , el treball que toca a cadascú. Que parlin amb els pares . Els mestres poden fer-ho!

¿Mirem als nostres fills com una obligació?

Diria que molts pares no es fan càrrec del que és educar un fill .

« Educar és donar seguretat i valors al fill »

Què significa “educar un fill “?

Educar és donar-li seguretat i donar-li valors . Que el nen sàpiga molt bé tenir criteri per triar les coses que fa, per què les fa i ser conscient de si les fa bé o malament.

Tots veiem que els nostres fills tenen massa coses materials . Què aconselles als pares?

Els aconsello que ells no tinguin tantes . Cal ser coherents , ells són l’exemple dels fills . Els pares són els primers a caure en el parany del materialisme i de voler tenir-ho tot . Hi ha pares que em diuen ” aquest any per Reis només pensem comprar tres coses ” , i després resulta que han tingut vint regals .

« Caiem en les temptacions de la societat , en el parany del consumisme »

Tenim “massa ” material i “molt pocs” valors?

Sí , som poc reflexius i ens deixem portar per la facilitat , caiem en les temptacions de la societat , en el parany del consumisme , que ens fa creure que necessitem el que no necessitem .

Quines conseqüències tindrà això?

Valorar les persones pel que tenen en comptes de pel que són . Restarà recursos per relacionar-se amb els altres, per ser solidaris , per ser amables amb els companys i per tenir en compte els valors humans . La conseqüència final serà el buit de la persona i la falta de profunditat en els pensaments .

Per què no sabem dir “no “?

Perquè hi ha una desorientació que va a més . Els pares tenen molta por que el fill li munti un pollastre , no volen enfrontar, no volen tenir problemes .

Ens pots explicar què és la fortalesa interior?

Està molt relacionat amb el que anomenem “intel · ligència emocional” . La intel · ligència emocional és la capacitat d’ adaptar-se a una situació negativa ( estressant , dolorosa … ) i treure un profit per a tu , sigui quina sigui la situació . La fortalesa és treure tot el teu potencial , que quan tu creus que ja no pots més , encara et queden forces . És esforçar per ser més fort interiorment .

Creus que avui dia les famílies es treballa la fortalesa interior?

Crec que res. Ja no està en la consciència del grup social en si , el fet d’aprendre a esforçar-se.

Un exemple de com es pot treballar la fortalesa interior.

Per exemple fent petites renúncies : els pares diuen que cal anar de colònies a la muntanya i el fill diu que vol anar a Londres , amb els amics , i negar-li , perquè val massa diners , per exemple. Renunciar a tot això i acceptar et torna fort , i que arribis a pensar : ” allà on vagi sabré treure profit ” és la fortalesa interior .

Creus que som prou positius amb els nens?

Hem ser-ho més . A l’escola , per exemple, els mestres han de veure el que té de positiu cada alumne ( no destacar només el negatiu ) . Això transmet confiança i seguretat .

¿L’esperit competitiu és bo?

Sí , si l’esperit competitiu és amb tu mateix , per intentar superar-te en cada moment , treballar l’autoestima , la superació personal , l’èxit personal . Ser competitiu , però en contra dels altres és un mal valor . Intenta ser el millor en el que fas per sentir-te bé i satisfet , no per ser el millor del grup .

Hem de deixar que els nens s’espavilin?

Sí, és la manera perquè desenvolupin els recursos que tenen ells . Amb les mateixes equivocacions aprendran molt.

« Anar de colònies és necessari per aprendre a conviure , a separar uns dies de la família ia allunyar-se de la sobreprotecció »

¿Aconselles a les famílies ia les escoles que facin colònies?

Sí , sempre ! A partir de primària és fonamental que aprenguin a conviure , a separar uns dies de la família , a allunyar-se de la sobreprotecció . És molt , molt necessari . La nostra filla va ser tots els anys de colònies i té un record deliciós . Sempre ho recomano molt, per a mi les colònies són bàsiques .

« El sentiment que tens dins un bosc no el tens en cap altre lloc »

Què aporta el contacte amb la natura a les persones?

És la nostra mare . Fa pena perdre aquesta relació , aquest contacte per culpa de la comoditat , de no voler embrutar , seure a terra o mullar-se. És bo per a l’ànima i el millor mitjà per sensibilitzar les persones . El sentiment que tens dins un bosc no el tens en cap altre lloc . Aconsello a totes les persones que s’aventurin a gaudir de la natura .

Font: La Granja

La majoria de nens desitjaria no haver de fer mai més els deures de l’escola , però ja que això difícilment ho podran evitar , ajudem-los a fer els deures amb aquests consells pràctics

 

 

Diferents estudis demostren que quan els pares s’involucren en les tasques escolars dels seus fills , aquests obtenen millors resultats. Una manera amb la qual els pares podran ajudar als seus fills és donant-los una mà amb els deures. Això repercutirà positivament tant en el seu progrés escolar com amb la seva autoestima.

Un aspecte clau a tenir en compte a l’hora d’ajudar és esbrinant si els deures són apropiats, el grau de dificultat i exigència hauran de ser coherents amb el nivell d’escolarització del nen.

A continuació us detallem 10 consells que ajudaran als teus fills a seguir un patró òptim per fer els deures a casa :

1. Mantingues el contacte amb el professor o professors per estar al corrent de la quantitat i qualitat dels deures que els nens hauran de fer.

2. Planifica un horari incloent tant l’hora d’inici com la final. La majoria de nens necessiten temps per relaxar just després d’acabar les classes i abans de posar-se a fer els deures. Per contra, fer-los a prop de l’hora d’anar a dormir pot ser contraproduent a causa del cansament acumulat al llarg del dia. Els divendres solen ser els millors dies per fer els deures de cap de setmana: els coneixements apresos encara estan frescos i així s’eviten els moments de “pànic” abans d’anar al cole.

3. Aconsella al teu fill a dividir els deures segons els que sí que poden fer per ells mateixos i amb els que necessitaran ajuda. Només hauries d’ajudar-los amb aquelles tasques que no pot fer per ell mateix, sinó no aconseguirem que guanyi sentit de la responsabilitat i independència.

4. Deixa per més tard les activitats de lleure com veure la televisió, jugar, etc.

5. Prepara un lloc d’estudi en bones condicions amb llum adequada i amb el mínim nombre de distraccions. Si el teu fill diu que es concentra millor amb el soroll de fons (com per exemple amb la música), proporcioneu aquest suport. També ha de tenir a la seva disposició material d’estudi com diccionaris, paper, bolígrafs, llibretes, fulles, etc.

6. Utilitza lloances davant la voluntat del nen de fer els deures i sobretot elogia’l pels seus progressos.

7. Estigues disponible quan el teu fill està fent els deures per tal que puguis ajudar si té algun dubte, però si pot ser, no estiguis a la mateixa habitació perquè no siguis una distracció.

8. Revisa els deures un cop hagi acabat. No li corregeixis llevat que ho hagis acordat prèviament amb el professor: que aquest últim observi els tipus d’errors que comet el nen li pot ser útil per prendre les mesures que consideri més necessàries.

9. Els grups d’estudi són sovint una bona estratègia. El teu fill es pot beneficiar d’estudiar amb un o més companys de classe. No obstant això, cal assegurar-se que realment estan fent els deures i no jugant o distraient.

10. Deixeu anar al lavabo, a fer breus descansos, a berenar, etc. però insisteix que acabi els deures.

El passat 1 de març vam viure la gran trobada de dansa amb molta emoció. T’ho expliquem a través de la vivència de les monitores de dansa de Diverjoc.

La Irene ens explica que tot va succeir molt ràpid; es van assabentar que ballarien en la trobada de dansa i van sentir una gran motivació, energia, ganes de ballar, de crear coreografies i sobretot de mostrar el que treballen dia a dia. Quan van començar a assajar tot el muntatge, aquest sentiment va augmentar, estaven molt il·lusionats però alhora una mica nerviosos per voler demostrar tot allò que tenien preparat de la millor manera. Els dies anteriors al festival estaven molt més segurs i cada cop amb més ganes que arribés el moment: preparant la roba, preparant els balls, posicions, compartint moments… cada vegada se sentien més units com a equip. Per fi va arribar el dia de mostrar l’exhibició Waves dance, tots estaven molt nerviosos, però alhora excitats per mostrar lo après. Va ser increïble, en aquell moment es va sentir la connexió, energia i sobretot ganes de ballar i divertir-se. En acabar l’actuació, la gent els transmetia lo increïble que havia quedat i lo molt que varen gaudir. Tots van acabar molt orgullosos del que havien creat i molt agraïts de tenir aquesta oportunitat i d’haver après tantes coses. Va ser una experiència que mai oblidaran.

La Gemma ens relata com van viure aquest gran dia, ho descriu com un dia fantàstic, ple d’alegries, somriures i felicitat. L’exhibició es titulava Funky girls/Dance Forever, i en paraules de la Gemma: “Les nenes sempre esperen aquest dia, de fet no enganyo a ningú si afirmo que des del primer dia de curs em pregunten si ballaran “en aquell teatre tan guay!” Per elles és un dels dies més feliços, on tenen més nervis, on estan preocupades per la música, el vestuari, les posicions, però on per sobre de tot, arriba el moment d’eufòria i alegria màxima quan es pugen sobre aquell escenari i es transformen per complet, recorden tota la coreografia al detall, es coordinen a la perfecció i fan saltar les llàgrimes i els aplaudiments de tots els pares, mares, tiets, tietes, avis i àvies que venen a veure el gran moment d’unes nenes que s’esforcen i treballen durant mesos i mesos perquè aquell dia tot surti rodó, però sobretot unes nenes que adoren ballar, i això, a l’hora de la veritat, es nota”

Diverjoc porta a competició 6 equips de futbol sala de 4 escoles diferents. Les competicions s’inicien al novembre i finalitzen al maig, jugant una mitjana de 3 partits al mes. Ara ens trobem en la segona fase de competicions.

 

 

De la primera a la segona fase, els equips han anat millorant i s’han anat consolidant, adquirint així més seguretat al guanyar partits.

L’equip pre-benjamí evoluciona amb una millora considerable des de la primera fase a la segona, donat que a la primera fase no van guanyar gaire bé cap partit, i en la 2a fase estan arrassant.

Un dels quips de benjamí estan avant-penúltims, però segueixen motivats i amb les ganes i nervis  del primer dia, cada partit que juguen, gaudeixen al màxim!

Els equips de menuts juguen la lliga recreativa; un altre concepte de competició amistosa on no hi ha àrbitres, ja que els propis entrenadors marquen els límits i regles del partit, i on el que predomina és el joc pedagògic.

En breu tindrà lloc la 4a trobada de patinatge, on diferents escoles que realitzen l’activitat extrescolar de patinatge amb Diverjoc s’ajunten, reunint a més de 100 patinadores i patinadors, amb un gran públic entre familiars i amics, gaudiran d’un dia dedicat a aquest esport sobre rodes, a cavall entre l’activitat física i la dansa!

Els participants demostren les seves habilitats  davant una grada plena de gom a gom “quins nervis!!”… i es que entre setmana, quan ningú mira, és molt més fàcil!! Monitors/es, patinadors/es i organitzadors/es ja estan escalfant motors, preparant les coreografies perfectament coordinades amb la música, on expectatives, nervis i emocions es barregen en la projecció del que viurem d’aquí poc. Gaudint de cada moment, vivències en grup que sempre es veuen reflectides en l’exhibició, basada en el divertiment i els beneficis directes d’aprendre a través del joc.

Sens dubte, segueix sent una experiència del tot positiva i que de ben segur repetirem cada any.

En Borja Agustí col·labora amb Diverjoc des de fa 3 anys a 3 escoles. Porta a infants de primària fins a sisè. Va aprendre a jugar a futbol al pati de la casa del poble amb son pare i a l’hora d’esbarjo de l’escola. El seu lema: ” No venim a guanyar, sinó a riure mentre juguem a futbol amb els amics i amigues”

Com vas començar al món del lleure? On vas aprendre futbol?

Des de ben petit la pilota ha estat una joguina que m’ha acompanyat arreu, jugant a futbol a racons inhòspits. Sobretot vaig aprendre a jugar a futbol al pati de la casa del poble amb mon pare i al pati de l’escola. Ja amb deu anys vaig estar apuntat a una escola de futbol, sense caire competitiu. De més gran ja vaig jugar a equips federats i fins l’actualitat que encara ara jugo a futbol.

Em vaig iniciar al món del lleure com a feina amb aquesta mateixa empresa, duent a terme extraescolars de futbol a una escola.

Quan temps fa que col·labores a Diverjoc com a monitor de futbol? Quina edat tenen els grups?

Actualment ja fa tres anys que col·laboro amb Diverjoc. Estic a tres escoles diferents realitzant l’activitat de futbol, per tant els grups d’edats són molt diferents. Però entre les tres tinc nens des de primer de primària fins a sisè. 

Quin mètode d’aprenentatge utilitzeu?

Des del meu parer, el mètode d’aprenentatge que més estimula i fa gaudir del futbol als nens és aquell en el qual no es castiga mai l’error, en el qual els feedbacks positius prenent molta importància, i el recolzament i la comprensió per els diferents nivells motrius i tècnics dels infants són fonamentals. Tanmateix, intento que la competitivitat sigui limitada i que, guanyin o perdin després del partit o l’entrenament, guanyadors i no guanyadors surtin amb un somriure a la cara.

Teniu algun equip de nenes? Per què creus que té millor acollida entre nens que nenes?

Equip tant sols de nenes no en tinc cap, però si que són mixtos. Els grups són majoritaris de nens, però les nenes que hi ha, en ocasions tant sols una o  dues, estan del tot integrades i cohesionades amb el grup. El poc nombre de nenes apuntades a l’activitat de futbol crec que és per motius de caire social, per les influències que tots rebem dia rere dia de la societat en la que vivim, per prejudicis, però penso que poc a poc anem superant aquestes barreres.

A nivell organitzatiu, quins creus que són els aspectes més importants?

Primer de tot tenir un sever control del grup, passar llista per saber quins infants tindràs sota la teva responsabilitat. Posteriorment, dur una sessió programada, sabent quin és el material que es necessitarà i, així doncs, agilitzar les estones d’explicació i muntatge de les activitats. Tanmateix, és molt important anar coneixent els diferents infants, ja que facilitarà la feina i la seva diversió. Finalment, crec que és molt important atorgar responsabilitats als infants, com per exemple, en la recollida de material, el muntatge de circuits i la proposta d’idees per part seva.

Quina creus que és la clau de l’èxit per fer una bona sessió de futbol?

Bàsicament es pot reduir amb tres paraules: Diversió, Confiança i Companyerisme.

Els infants han de gaudir del futbol en tot moment, independentment del resultat, dels gols o de les ocasions fallades, s’han de sentir còmodes i preparats per a fallar en molts moments, però que ràpidament tinguin un company que els animi i els digui que no passa res. D’altre banda, la confiança en ells mateixos i la meva en cada un dels infants, animant-los en tot moment i donant reforços positius, passi el que passi.

Quins beneficis aporta als nens i nenes el futbol?

Fan esport i activitat física, comparteixen jocs i equip amb companys que dins l’escola poder no es relacionen gens, aprenen a compartir, a jugar en equip, a acceptar errors i derrotes, a entendre que no només guanyant un s’ho pot passar bé.

Si li haguessis d’explicar a un nen o nena de què tracta l’activitat, com li explicaries?

Li diria que l’activitat tracta d’aprendre a jugar a futbol, que és igual que mai hagi jugat, que aquí, tant sols venim a gaudir i passar-ho bé mentre aprenem, que no venim a guanyar res, tant sols a riure mentre juguem a futbol amb els nostres amics i amigues.

Diverjoc organitza lligues escolars. Competència o esportivitat?  

Esportivitat per sobre de tot. La competició és un estímul per als infants, perquè posin en pràctica els conceptes assolits, perquè tinguin un extra de motivació, perquè el dia del partit estiguin nerviosos per jugar-lo des de primera hora del matí. Tanmateix, permet als infants jugar contra altres nens i nenes que no coneixen, així doncs, també podem fer educació esportiva, fent que es disculpin en cas de faltes, que saludin a l’equip contrari, independentment del resultat, que s’animin en tot moment o que puguin riure entre tots.

Alguna anècdota?

Després de tres anys en són moltes, però poder em quedo amb la d’un equip dels que porto, que juguem a la lliga Escolar de Barcelona. Hem quedat últims a la lliga, hem guanyat pocs partits, però hem gaudit i rigut tots plegats en tot moment. Crec que és un clar exemple del que sempre intento, que  independentment del resultat, cada dia tots els infants vinguin a entrenar contents, per riure sobre el partit, per explicar coses que podríem millorar, per seguir entrenant i esforçant-se pel pròxim partit. I Així va ser, desprès d’esforç, perseverança, lluita i una actitud basada en la il·lusió, va arribar la primera victòria.